Berguedà amb el Poble Sahrauí presenta la Caravana Solidària Alternativa: Avancem pel Sàhara! Que recorrerà tots els pobles, viles i ciutat de la comarca entre el 2 de maig i el 8 de juny de 2009, explicant als centres educatius què està passant amb el poble sahrauí, visitant els ajuntaments per demanar-los compromisos polítics i facilitant espais d’informació, trobada i diàleg a totes aquelles persones que vulguin conèixer, debatre i aportar propostes a la lluita per la llibertat dels i les sahrauís.

PERQUÈ…
• El coneixement ens enforteix
• El poble sahrauí pateix una situació d’injustícia flagrant des de fa massa anys.
• L’estat espanyol és responsable d’aquesta situació.
• L’ajuda humanitària no és suficient per alimentar la dignitat de les persones
• Creiem en la solidaritat entre persones i pobles que es reconeixen, es comprenen i es comprometen a treballar per la justícia i la llibertat de totes.
• Cal enfortir els nostres vincles per fer-ho possible.
• Entenem que els ajuntaments han de ser representants reals de la voluntat del poble.
• Volem explorar i caminar per noves vies de lluita per la justícia social.
• El Berguedà Avança pel Sàhara!
No deixis passar l’oportunitat…ens trobaràs al costat de casa!
CALENDARI

Per més informació de les activitats veure cartells a part o consultar a www.avancempelsahara.com

CALENDARI

Maig:

Dies 3 i 4 – L’Espunyola

Dies 4 i 5 – Montmajor

Dies 5 i 6 – La Pobla de lillet

Dies 6 i 7 – Puig-Reig

Dies 7 i 8 – Olvan

Dies 8 i 9 – Montclar

Dies 9 i 10 – Viver i Serrateix

Dies 10 i 11 – La Quar

Dies 11 i 12 – Gironella

Dies 12 i 13 – Avià

Dies 13, 14 i 15 – Berga

Dies 15 i 16 – Sagàs

Dia 16 (nit) – Berga-acte central

Dies 17 i 18 – Sta. Maria de Merlès

Dies 18 i 19 – Borredà

Dies 19 i 20 – Vilada

Dies 20 i 21 – St. Jordi de Cercs

Dies 21 i 22 – Guardiola de Berguedà

Dies 22 i 23 – Capolat

Dies 23 i 24 – La Nou de Berguedà

Dies 24 i 25 – Castell de l’Areny

Dies 25 i 26 – St. Julià de Cerdanyola

Dies 26 i 27 – Casserres

Dies 27 i 28 – Bagà

Dies 28 i 29 – Vallcebre

Dies 29 i 30 – Fígols

Dies 30 i 31 – Castellar del Riu

Dies 31 i 1 – Gisclareny

Juny:

Dies 1 i 2 – Saldes

Dies 2 i 3 – Gósol

Dies 3 i 4 – St. Llorenç de Morunys

Dies 4 i 5 – Cercs

Dies 5 i 6 – Castellar de N’Hug

Dies 6 i 7 – St. Jaume de Frontanyà

Dia 8 – Cal Rosal (Fi de la Caravana)

El perquè de la caravana:

Des de Berguedà amb el Poble Sahrauí creiem fermament amb la suma d’esforços i la creació, manteniment i enfortiment de vincles entre aquelles persones, entitats i organitzacions que lluitem per una mateixa causa, la de la justícia social. Només així serem més fortes i les nostres veus i les nostres accions transformaran la realitat. Per nosaltres, Berguedà amb el Poble Sahrauí, aquesta voluntat pren dues vessants: El Berguedà i el Poble Sahrauí.

Seguint aquesta línia de pensament i acció, hem participat els dos darrers anys, ja abans de constituir l’associació, a la Caravana Solidària organitzada per l’Associació Catalana d’amics del Poble Sahrauí (ACAPS). Entenem el projecte no només com a recollida de material, sinó com a eina de denúncia i conscienciació sobre el conflicte sahrauí. Per això els punts de recollida a la comarca són, principalment, les escoles i instituts, als quals facilitem material audiovisual i la possibilitat d’assistir-hi per a explicar el per què de la caravana.

Aquest any, la intenció era la mateixa. Però les condicions per participar a la caravana van canviar: tota entitat no adherida a ACAPS havia de pagar 200€ per tona recollida. Vam exposar a ACAPS la nostra disconformitat amb la mesura, que considerem  excloent i injusta, la situació d’endeutament de l’associació, així com la negativa a excloure la nostra comarca i les nostres escoles i instituts de la “Caravana Solidària”, però no vam obtenir resposta.

No pretenem jutjar la tasca que està duent a terme ACAPS, que creiem indispensable. Però sí posar a debat els models de relació i comunicació existents entre totes aquelles persones i col·lectius que des de Catalunya treballem per la realització de la justícia pel Poble Sahrauí. Som moltes, però aquesta capacitat de mobilització que genera aquest conflicte no es tradueix en una capacitat real per exercir pressió a nivell polític i, tot la necessitat d’ajuda humanitària als campaments de refugiats, aquesta no alimenta la dignitat del poble sahrauí.

Davant de tot això, vam decidir no rendir-nos i buscar una alternativa creativa i viable per la nostra línia de pensament i per la nostra capacitat com a associació. Així va néixer la Caravana Solidària Alternativa del Berguedà: Avancem pel Sàhara! Una caravana participativa, oberta, de denúncia i cerca de compromisos i accions concretes arreu de la nostra comarca. Aquesta nostra caravana es passejarà per tots els pobles, viles i ciutats, explicant a les escoles i instituts què està passant amb el poble sahrauí; visitarà els ajuntaments demanant compromisos polítics i facilitarà espais d’informació, trobada i diàleg a totes aquelles persones que vulguin conèixer, debatre i aportar propostes a la lluita per la llibertat dels i les sahrauís. Perquè hem de reaprendre la solidaritat; la cooperació no passa necessàriament per la inversió econòmica, sinó per l’empatia, la suma d’esforços i la dedicació del nostre temps.

La impossibilitat de participar en la Caravana Solidària, lluny de ser un impediment, ha resultat ser el punt de partida d’un projecte creatiu i constructiu, que a més ens servirà per enfortir els vincles amb altres col·lectius veïns i donar encara més sentit a les nostres accions. Gràcies.

Cal dir que aquesta idea sorgeix, en gran part, de les persones que van viatjar les darreres vacances de Nadal als campaments de refugiats per realitzar un taller de teatre de l’oprimit a càrrec de Teatraviesas, i dels i les joves sahrauís de la Brigada Sumud, amb qui el vam compartir i que no deixaven de repetir-nos “Menos latas de atún y más ayuda política”. Vam aprendre sobre la resistència, l’empoderament i la capacitat que tenim per transformar allò que no ens agrada en allò que volem. Ens hem empoderat i volem transformar la realitat. A totes elles, moltíssimes gràcies.

Berguedà amb el Poble Sahrauí

Teatre de l’Oprimit al Sahara

El passat desembre l’Associació Berguedà amb el poble Sahrauí va col·laborar amb un taller de Teatre de l’Oprimit que es va portar a terme al Campament “27 de febrer” (Tindouf) de mà del grup Teatraviesas i amb la participació Sahrauí de la Brigada Sumud.

I per que us pogueu fer una idea de com va ser l’inic d’aquest projecte, us convidem a llegir un article publicat a “la Diagonal” i escrit per Aida, una de les col·laboradores del taller.

Llegiu-lo! Explica molt bé el que vam viure i sentir durant la nostra estada als campaments i la utilitat i efectivitat del taller, del qual ens sentim molt orgulloses!

“La bebida de la revolución” – Per llegir l’article pitja aquí!

Fiestraviesa Saharaui

Amics i amigues:

Us informem de que aquest divendres dia 6, el grup de Teatre de l’Oprimit TEATRAVIESAS junt amb BERGUEDÀ AMB EL POBLE SAHRAUÍ organitza una festa de temàtica Saharaui a Can Vies (Barcelona).

Hi haurà de tot i per tots, des de fotos, documentals, paradetes, teatre fòrum (amb la obra titulada “el Mur”, que va sorgir als campaments durant el Taller de T.O.), música i sopar .

Us adjuntem el cartell amb les activitats i horaris previstos.

I no cal dir que: Ens veiem allà!

EL VALOR D’UNA FIRMA

TESTIMONI DE MAMIA SALEK ABDESSAMED

MAMIA SALEK ABDESSAMED EX DESAPAREGUDA POLÍTICA SAHRAUÍ A LES PRESONS MARROQUINES

Abans de res, voldria agrair a l’organització la invitació a participar en aquesta jornada i donar el meu testimoni sobre la meva desaparició durant 16 anys a les presons secretes marroquines.
Pertanyo a una família sahrauí víctima de la barbàrie del règim marroquí. El nostre calvari va començar en el moment en que l’exèrcit marroquí va envair el territori sahrauí al 1975. A partir d’aquest moment, varem esdevenir objectiu dels cossos de policia degut a que tota la meva família es resisteix a l’ocupació i els nostres germans formen part de la direcció del Front Polissari.
La nostra tragèdia va començar l’1 de març del 1976, quan va ser segrestat el meu pare, SALEK ABDESSAMED, per un grup de la Gendarmeria Real Marroquina a la regió de Tarfaya, lloc on es trobava la nostra casa. Les setmanes següents varen ser de total desesperació i por, sense conèixer el paratge del nostre pare, notable sahrauí i un home molt respectat i conegut en tot el territori.
Al cap de dues setmanes del segrest del meu pare, un altre grup compost per la policia judicial marroquí i la DST (Direcció de la Seguretat Territorial), varen irrompre un altre cop a casa meva i ens varen apressar a la meva germana Fatima i a mi juntament amb la meva mare Batul Sidi.
Quan ens van ficar dins dels vehicles policials van procedir a registrar la nostra casa destrossant tot el que trobaven al seu pas. Terroritzades i amb benes als ulls, varem ser conduïdes fins a la comissaria central de policia a la ciutat marroquina d’Agadir on varem ser sotmeses a interrogatoris i tortures de forma continuada, desposseïdes de les nostres robes i sense rebre cap aliment. Va ser en aquells moments quan varem poder percebre que el nostre pare també es trobava allà perquè varem reconèixer la seva veu, juntament amb la d’altres homes i dones sahrauís que resaven i demanaven auxili entre gemecs demanant que se les deixés anar al lavabo.
En una ocasió ens varen sorprendre a mi i a la meva germana parlant i ens van pegar fins que varen decidir aïllar-me en un racó sota una escala de l’edifici de la comissaria. Allà vaig estar-hi durant un mes, dormint sobre un cartró. Llavors jo tenia 14 anys.
El 15 d’abril següent, varem ser traslladades en condicions infrahumanes a la presó d’Adgez juntament amb altres detinguts, a la regió d’Ouarzazate, al sud-est de Marrakech. Varem estar empresonades uns cinc anys en aquesta fortificació custodiada per una companyia de forces auxiliars i vivint tot tipus d’atrocitats, rebent pallisses, puntades de peu, cops de porra, sobre tot a l’hora de repartir el menjar i al passadís cap als lavabos.
En aquesta presó érem més de 130 sahrauís entre homes i dones, distribuïts en cel•les col•lectives. En una cel•la érem unes 12 dones.
A causa de les tortures, la poca higiene i l’escassa alimentació, una mica de sèmola de blat o alguns cigrons flotant amb aigua i en plats oxidats, molts de nosaltres varem començar a patir malalties greus. No teníem mantes, ni roba, ni assistència mèdica i no ens deixaven anar al bany. Ens mantenien sota clau en cel•les fosques sense llum elèctrica.
Durant anys varem portar la mateixa roba que portàvem posada en el moment del nostre segrest.
Aquesta situació va provocar que els presos comencessin a caure malalts de tuberculosis, anèmies, diarrees, malalties digestives, reumatismes, hemorroides, pèrdues de pes importants fins al punt que els presos no podien caminar, …
La meva mare, BATUL SIDI, no va poder resistir més i va morir el dia 17 de juny de 1977 a conseqüència de les tortures sofertes i les dures condiciones de l’empresonament, sense rebre auxili de cap mena, ni tractament mèdic. Varen deixar el seu cos tota la nit a la mateixa cel•la que nosaltres. Aquest mateix destí el varen conèixer 27 presos més, que varen morir i varen ser enterrats a fosses comunes desconegudes.
Arrel de les accions de l’exèrcit sahrauí en el sud-est de Marroc i per por a aquestes incursions, varem ser traslladats una nit d’octubre de 1980, de forma sobtada, cap a una altre presó que es trobava més al nord anomenada Kalaat Maguna, a la mateixa regió d’Ourzazat. Allà varen continuar els maltractaments per la qual cosa, alguns presos es trobaven en una situació d’extrema gravetat. En aquesta presó, el número de sahrauís sobrepassava els 300 presos.
El meu pare, SALEK ABDESSAMED, va morir el dia 27 de maig de 1983, a causa de les tortures i les malalties. Unes hores abans de la seva mort, ens varen dir que si el volíem veure no podíem ni plorar, ni cridar. Varem accedir per a poder-lo veure, així que el varen traslladar entre dos soldats en una manta i varem poder estar amb ell deu minuts. El mateix dia va morir. Al llarg dels deu anys i mig que varem romandre en aquella presó, la de Kalaat Mguna, varen morir 14 sahrauís, incloent el meu pare.
A l’any 1989 vaig ser operada d’hemorroides i l’any següent de la vesícula, en unes condicions sanitàries lamentables, romanent lligada d’un peu al llit sota una manta i amb un guardià, que es feia passar per ATS, a la porta de l’habitació i sense rebre cap tractament analgèsic ni antibiòtic.
La nostra història no pot ser resumida en unes quantes hores, es tracta de gairebé 16 anys d’estar sotmesos a una situació infernal. He presenciat la mort dels meus pares i el final d’una vida per començar-ne una altra plena de sofriment i dolor permanent. Durant i després d’aquesta terrible etapa que havíem viscut, la meva moral es trobava totalment desfeta.
El nostre segrest i detenció varen ser efectuats arbitràriament, sense ser culpables de res, pel simple fet de ser una família sahrauí que s’oposava a la invasió.
Durant el temps que vaig estar presa, tant a Agadir com Agdez o Kalaat Mguna, vaig ser torturada diàriament, igual que la meva germana i la resta de sahrauís. Qualsevol excusa era bona per pegar-me, insultar-me i humiliar-me, maltractar-me amb brutalitat tan fos de dia com de nit.
D’aquestes presons secretes no se’n sabia res a l’exterior. Els mateixos soldats de la companyia que custodiaven la presó, eren investigats i amenaçats amb desaparèixer si donaven alguna informació que podés delatar la ubicació dels presos polítics sahrauís.
Els nostres familiars en els Territoris Ocupats o als Campaments de Refugiats, mai varen saber res de nosaltres fins el dia que varem ser posades en llibertat, el 26 de juny de 1991, gràcies a la pressió Internacional exercida pel Front Polissari, Amnistia Internacional i Creu Roja.
Quan varem sortir de la presó, tan la meva germana com jo varem ser objectes de persecució contínua, rebent visites i citacions amb la única finalitat d’insultar-nos o amenaçar-nos amb tornar-nos a tancar. Contínuament érem perseguides, assetjades i amenaçades en la nostra integritat física i moral. Va ser per això que un dia varem decidir abandonar el territori i llençar-nos a les ones de l’oceà pagant uns diners al patró d’una pastera marroquí que pertanyia a les màfies d’immigració. Tot i la duresa del viatge, pensant que podíem morir ofegades en qualsevol moment, varem tenir sort i varem arribar a les Illes Canàries el dia 25 d’octubre de 1999, on varem sol•licitar refugi i asil polític que ens va ser concedit el 21 de desembre de 2000.
Des de llavors estem denunciant, davant l’opinió pública, les barbaritats que hem sofert i el genocidi que viu el poble sahrauí en general, sobretot la població que es troba sota l’ocupació del règim marroquí.
Avui en dia son més de 500 els desapareguts sahrauís i les violacions de Drets Humans continua sent la pràctica diària contra els joves de la Intifada.
Des de maig de 2005 milers de persones, majoritàriament dones i joves, son torturats a les ciutats sahrauís ocupades, al sud de Marroc i a les Universitats. Centenars d’activistes dels DDHH són sotmesos a judicis sumaris amb acusacions policials falses i infundades. Hi ha hagut dos morts i moltes persones han quedat amb seqüeles físiques greus de per vida, com fractures, pèrdua d’algun ull o inclús paràlisis total.
El territori sahrauí sota ocupació marroquí pateix un bloqueig sistemàtic davant les delegacions polítiques, ONG’s, institucions de DDHH i observadors internacionals.
El desplegament policíac és permanent i la repressió és el mètode utilitzat diàriament per part del règim marroquí contra els manifestants pacífics sahrauís que exigeixen el seu dret a l’autodeterminació i independència d’acord amb la legalitat internacional.
Voldria acabar dient que el calvari que he conegut juntament amb la meva família és un exemple d’atrocitat i de l’atropellament als drets elementals per part del règim invasor marroquí fet que ha sofert tot el poble sahrauí.
La querella interposada davant l’audiència nacional a Madrid contra els alts comandaments i oficials marroquins pel genocidi practicat contra el nostre poble, és una prova que evidencia la dimensió de les pràctiques genocides perpetrades durant aquests 33 anys. La meva germana Fatima i jo hem estat requeries per donar, pròximament, el nostre testimoni davant del jutge Baltasar Garzón.

Gràcies a tots per la seva presència i la seva atenció.

Sant Sebastià de la Gomera, Illes Canàries 31 de juliol de 2008

Carta d’una nena sahrauí a un home “poderós”

Hola, soy una niña saharaui, una de las casi 50.000 que vivimos en la República Saharaui, una de los 9.000 niños y niñas que venimos un año más a pasar las vacaciones en paz junto a nuestras familias españolas.

Señor Zapatero…

…, presidente de España, le escribo esta carta porque me han dicho que es usted un hombre poderoso, un hombre valiente porque sacó a su país de una guerra, un hombre que tiene un plan para ayudar a África, donde los niños y la niñas tenemos tantos problemas. Le escribo esta carta porque mis padres dicen que a los mayores les gusta ver reír a los niños, que les hacen gracia las cosas que hacemos y decimos y que, a lo mejor, usted me hace más caso que a ellos. ¿Sabe una cosa, señor Zapatero? Los niños miramos desde abajo y por eso cualquier hombre nos parece grande. ¿Es usted grande y fuerte?

Pues ayúdenos a volver a nuestro país, el que nos quitaron por la fuerza y que sólo los viejos de más de 30 años recuerdan. Queremos ver juntos padres con hijos, abuelos con nietos, hermanos con hermanos. Ahora hay un muro que nos separa. A mí me gusta venir a España, a la playa, aunque mi abuelo me dice que nuestro Sáhara tiene playas larguísimas y hermosas, de arena blanca. Él no las olvida, yo no las conozco. Los niños no queremos crecer en un Campamento de Refugiados, queremos tener un país, igual que usted y las familias que nos acogen, queremos estudiar en nuestras ciudades, seguir hablando español allí donde nadie lo hace…

Algunos mayores piensan que usted no me escuchará porque es un hombre ocupado, por eso le pido por favor que lea mi carta… Yo creo que, si usted quiere, nos puede ayudar.

Dicen también los mayores que a los niños y niñas saharauis nos brillan los ojos porque los tenemos llenos de estrellas, pero yo creo que nos brillan los ojos porque sabemos que nuestro país es muy bonito y pronto volveremos a él.

Acció Urgent

Durant el mes de juliol la Unió Europea ha estat considerant aprofundir en les seves relacions amb Marroc i concedir-li un “estatut avançat” amb nivells de cooperació i relacions encara més estretes que les que tenien actualment.

Però la UE no pot concedir un estatut preferencial a un país que viola els drets humans i incompleix la legalitat internacional.

Per aquest motiu, des de Western Sahara Resource Watch s’ha iniciat una acció urgent que consisteix en enviar cartes als nostres representants del Parlament Europeu per tal de recordar-los que la UE ha de defensar els seus principis fonamentals dels drets humans i realitzar una investigació completa sobre les violacions d’aquests per part de les autoritats marroquines.

En el següent enllaç trobareu un model de carta que podeu adaptar i enviar als Europarlamentaris:
“Model carta sobre “l’estat preferent” de Marroc”

Seguidament us deixem una llista d’adreces de correu electrònic dels diputats espanyols al Parlament Europeu per tal que només sigui necessari que les copieu a l’apartat del receptor:

ines.ayalasender@europarl.europa.eu; pilar.ayuso@europarl.europa.eu; maria.badiaicutchet-assistant@europarl.europa.eu; carlos.carnerogonzalez@europarl.europa.eu; pilar.delcastillo@europarl.europa.eu; alejandro.cercas@europarl.europa.eu; barbara.duhrkop@europarl.europa.eu; vicentemiguel.garcesramon@europarl.europa.eu; luis.degrandespascual@europarl.europa.eu; marti.grauisegu@europarl.europa.eu; ignasi.guardans@europarl.europa.eu; cristina.gutierrez-cortines@europarl.europa.eu; david.hammersteinmintz@europarl.europa.eu; esther.herranzgarcia@europarl.europa.eu; carlos.iturgaizangulo@europarl.europa.eu; antonio.lopezisturiz@europarl.europa.eu; florencio.luqueaguilar@europarl.europa.eu; miguelangel.martinez@europarl.europa.eu; antonio.masiphidalgo@europarl.europa.eu; jaime.mayororeja@europarl.europa.eu; manuel.medinaortega@europarl.europa.eu; inigo.mendezdevigo@europarl.europa.eu; willy.meyerpleite@europarl.europa.eu; rosa.miguelezramos@europarl.europa.eu; javier.morenosanchez@europarl.europa.eu; juanandres.naranjoescobar@europarl.europa.eu; robiols@psc.es; josu.ortuondolarrea@europarl.europa.eu; francisca.pleguezuelosaguilar@europarl.europa.eu; teresa.rieramadurell@europarl.europa.eu; raul.romeva@europarl.europa.eu; joseignacio.salafranca@europarl.europa.eu; maria.sornosamartinez@europarl.europa.eu; daniel.varelasuanzes-carpegna@europarl.europa.eu; alejo.vidal-quadras@europarl.europa.eu; luis.yanez-barnuevogarcia@europarl.europa.eu

Atac a pescadors i comerciants sahrauís

El passat dia 21 de juliol, els sahrauís residents al territori ocupat del Sàhara Occidental van ser víctimes, una vegada més, de fortes agressions per part dels seus colonitzadors marroquins quan un centenar d’aquests van atacar a pescadors i comerciants sahrauís de la localitat d’Itereft (a 100 Km de la ciutat de Dajla).

L’atac es va produir amb pals, armes blanques, gasoil i destrals, provocant una carnisseria i cremant, com a mínim, set vehicles propietat de sahrauís.

El resultat va ser de 57 ferits, cinc d’ells molt greus, i dos desapareguts.

Segons les fonts consultades es tracta d’un intent de Marroc per expulsar el sector pesquer de la zona, tot i que, segons la ONU, “son els únics titulars de la riquesa pesquera del banc canari-sahrauí.”

A causa d’aquests atacs, alguns membres de la nostra associació s’han vist obligats a suspendre el viatge que tenien previst fer a “territoris ocupats” durant el mes d’agost.

“Notícia extreta de Kaosenlared“

Per més informació podeu consultar a: Kaosenlared  i WSRW

I… ja els tenim aquí!

Des de fa gairebé un mes, cinc infants provinents dels campaments de refugiats de Tinduf, corren i juguen per la nostra comarca gaudint d’unes vacances allunyades de l’exili que els han imposat des que van néixer.

Es tracta del projecte VACANCES EN PAU que consisteix en l’acolliment de nens sahrauís, per part de famílies del territori espanyol, durant els mesos de juliol i agost.

Aquest projecte té uns objectius clarament definits. Per una part allunyar els infants de les dures condicions del desert (especialment durant aquests mesos en que les temperatures poden arribar a ser molt altes) i aprofitar l’estada per revisar-los i tractar-los sanitàriament. Per altre part, enriquir-los culturalment oferint-los la possibilitat d’aprendre un altre idioma, conèixer una altre cultura, veure el mar, …

No podem oblidar que aquests infants haurien d’estar al seu país, al costat del mar, vivint en les seves cases i jugant i rient pels seus carrers en lloc de fer-ho al mig d’un àrid desert. D’aquesta manera, quan venen aquí, es converteixen també en ambaixadors de la seva terra i tenen la missió de donar-nos a conèixer la injusta situació que els ha tocat viure.

Benvinguts i que tingueu una bona estada!

Resum de les II Jornades Sahrauís

El passat dissabte, 28 de juny, varem celebrar les II jornades Sahrauís a la Font del Balç. L’esdeveniment va ser tot un èxit, tant per l’assistència com pel bon temps que ens va acompanyar durant tot el dia.

La festa es va iniciar amb la presentació de la nostra associació seguida d’unes xerrades molt interessants i un documental, que tenien com a finalitat donar una visió global de com viu el conflicte el poble Sahrauí tant als campaments de refugiats com als territoris ocupats.

Al vespre, un centenar de persones van poder gaudir d’un bon sopar a l’aire lliure, on el plat estrella va ser cus-cus.

I, per tancar la festa, el concert de música sahrauí va acabar d’animar l’harmonia que ja s’havia respirat durant tot el dia, sobretot uns joves artistes que van decidir regalar-nos una mostra del seu talent.

Des d’aquí només voldríem agrair la vostra assistència perquè conèixer gent amb les mateixes inquietuds, el mateix sentiment de justícia, amb ganes de saber més i de fer alguna cosa al respecte, és una dosi d’energia que ens fa seguir endavant.

Moltes gràcies a tots!!

(Podeu veure més fotos de les Jornades a la “Galeria d’imatges”)